Corchos

Corchos

DOSSIER

diumenge, 3 d’abril del 2011

Nois! hauríeu de fer un parell de revisions al bloc:

-Quan es carrega, la música que sona és una mica molesta. Tampoc té res a veure amb el tema del bloc i fa que la pàgina es carregui més poc a poc.
-Els textos, en vermell i amb la font que heu triat, són difícils de llegir.

Intenteu millorar-lo!

dilluns, 14 de març del 2011

Celler Mas Perinet


Aquest és el celler Mas Perinet situat a la comarca del Priorat, aqui prop. És un dels millors cellers que hi ha en aquesta comarca.

Curiositats

Com més terreny tingui una vinya, més quantitat de sucre té el fruit i això comporta més quantitat de alcohol. Segons el reglament dels països la concentració de sucre al raïm pot ser més alt o més baix.

Celler Piñol

Entrada a la casa

Aquest es el celler Piñol, situat a Batea, Tarragona. Va molt bé que estigui tan aprop per si has d'anar a visitar-lo per poder-te informar una mica més. Aquest celler el fan servir per viure-hi. És casa celler

Zones vinícoles del món


Aquest és un mapa d'on es cultiva la vinya arreu del món. Com es pot comprovar es cultiven lluny de l'equador. Estan situades on hi ha un clima estable a l'estiu i a l'hivern

http://touryvino.wordpress.com/lugares-de-interes/. Pagina web d'on e extret la fotografia

Mite del vi


El vi només fa olor a vi.

Fals. En la producció del vi es produeixen moltes reaccions químiques, això produeix en molts casos olors semblants a altres fruites.

Mite del vi


El vi dona mal de cap.

El vi dona mal de cap al dia següent si ens hem begut una ampolla sencera nosaltres sols. Com qualsevol altra beguda alcohòlica

Mite del vi


Olorar el suro en un restaurant et dirà si el vi és dolent.

El suro fa olor a suro, olorar-lo no ens donarà cap indicació de la qualitat del vi.

Mite del vi


Tots els vins milloren amb el pas del temps.
En realitat molt pocs vins tenen la estructura adequada per poder aguantar l’envelliment. La majoria dels vins que es produeixen estan pensats per obrir-se al pas de pocs anys.

Mite del vi


Els vins cars són els millors.
El vi, com qualsevol altre producte, es suposa que és més car perquè es més bo, però no sempre és així. El gust del vi, per a cada persona es diferent, pot ser que a algú li agradi molt un vi molt car, però a una altra persona aquell vi tan car no li acabi de convèncer.

dilluns, 28 de febrer del 2011

Fotografía

2.FOTOGRAFIA

Bibliografia: http://www.turismodevino.com/atlas-de-fotografia-de-vino-de-espana/

La primera pàgina web que he trobat, les fotografies son d’un concurs de gent d’Espanya. En aquesta pàgina hi ha fotografies del paisatge, de raïm, de cellers, de com treballen, del vi...
Bibliogrfia: http://www.fotosearch.com/photos-images/wine.html
A la segona pàgina web hi ha fotografies del vi, i elements relacionats amb el vi de diferent gent del món. A les fotografies surten: cellers, gots de vi, persones que beuen vi...A sota de les fotografies surt una petita explicació del que surt en l’imatge.

2.1Procés del vi

Bibliografia: http://www.iesribotiserra.cat/iris/index.php?
option=com_content&view=article&id=45:el-procde-fabricacil-vi&catid=54:notes-del-curs-2007-08-eso-i-batxillerat&Itemid=255

Aquí hi ha una petita explicació del procés de fabricació del vi, fet pels alumnes de 2n ESO de l’ institut Ribot i Serra.

2.2Les meves fotos

A part de buscar fotografies a l’internet, vaig anar a un camp de raïm que hi ha al costat de casa meva, a Montbrió del Camp.
Aquí hi ha algunes de les meves fotografies:
Aqui tenim 2 fotografies que vaig fer a un camp de vinyes aprop de casa meva. Com veieu les vinyes no estan en bon estat per el temps que fa.




Contrastos de cultura

1.1Tipus de vi

Els diferents tipus de vins es poden classificar segons:
El seu color:
-Vi blanc: de color daurat o ambre, és un vi elaborat per fermentació del most sense pellofa.
-Vi rosat: és un vi de color rosa o vermell clar elaborat per fermentació de raïms negres i només parcialment amb la seva pellofa.
-Vi gris o blanc de negres: és un vi rosat elaborat com un vi blanc amb raïms negres.
-Vi negre o roig: és un vi vermellós elaborat per fermentació del most amb la pellofa i les llavors.
-Vi verd: és un vi blanc elaborat amb raïms encara un punt verds, poc madurats, i que presenta un gust àcid.
-Vi groc: és un vi blanc típic de la Borgonya amb un gust «groc» degut a l'oxidació.

El contingut de gas carbònic:
-Vi tranquil: és un vi sense presència de gas carbònic. De forma genèrica s'anomena vi a tots els vins tranquils.
-Vi d'agulla: és un vi jove amb gas carbònic a una pressió de 2 a 3 atmosferes.
-Vi de perla: té una pressió de gas carbònic lleugerament superior a la d'un vi d'agulla.
-Vi escumós: és un vi que conté gas carbònic a una pressió d'entre 3 i 5 atm.
-Vi gasificat: és un vi escumós en què el gas carbònic hi és afegit a pressió en una bóta hermètica.
-Cava: és un vi escumós que obté el gas carbònic en una segona fermentació produïda en repòs en una cava.
-Vi axampanyat: és un vi de característiques similar a les del xampany.

L’envelliment:
-Vi jove: és un vi que té com a màxim 6 mesos d'envelliment.
-Vi de criança: és un vi envellit com a mínim 6 mesos en ampolla i 18 mesos en bóta.
-Vi de reserva: és un vi envellit entre 6 i 12 mesos en ampolla i entre 18 i 24 en bóta.
-Vi gran reserva: és un vi envellit entre 6 i 24 mesos en ampolla i entre 36 i 42 mesos en bóta.

La quantitat de sugre:
-Vi sec: amb un contingut de sucre inferior a 4 g/l, elaborat amb una fermentació -alcohòlica llarga.
-Vi semisec: amb un contingut en sucre residual entre 4 i 12 g/l.
-Vi semidolç: amb un contingut en sucre residual entre 12 i 45 g/l.
-Vi dolç: amb un contingut en sucre residual de més de 45 g/l, obtingut per aturada -fermentativa o per addició.
-Vi dolç natural: és un vi dolç elaborat amb most ric amb sucres i obtingut per aturada fermentativa.

El grau alcoholic:
-Vi generós: és un vi anyenc que té entre 14 i 23º obtingut per addició d'alcohol al most.
-Vi generós dolç, o mistela: és un vi semifermentat d'entre 13 i 18º que s'obté per afegiment d'alcohol al most provocant una aturada fermentativa i resultant de gust dolç.
-Vi de licor sec: és un vi de 15º com a mínim que ha modificar el color durant un envelliment prolongat.
-Vi ranci: és un vi generós sec envellit amb oxidació.
-Vi licorós: és un vi generós amb un contingut de sucres superior a 50 g/l.

El cupatge:
-Vi bàsic: és el vi que de major proporció en un cupatge.
-Vi de correcció: és el vi de qualitat afegit per a millorar un cupatge.
-Vi varietal: és un vi elaborat amb una sola varietat de raïm.

Els cànons:
-Vi jueu: és el vi elaborat segons els cànons jueus, amb un raïm que no suquegi, amb uns estris purificats i amb l'elaboració i l'envelliment del vi a càrrec d'un rabí.
-Vi de missa: és un vi negre elaborat segons els cànons catòlics per a la consagració eucarística. També el vi de missa, anomenat també vi blanc o vi bo.

Denominació protegida:
-Vi de taula: és un vi tranquil elaborat sense processos especials.
-Vi de la terra: és un vi de taula amb indicació geogràfica protegida.
-Vi amb denominació d'origen: és un vi amb indicació geogràfica protegida i amb una qualitat producte del terreny i de la tradició.
-Vi de qualitat produït en una regió determinada: és un vi amb denominació d'origen reconegut per la normativa europea.

1.2Diferents Elaboracions


Quan han recollit el raïm el premsen pels sucs rics en sucre fermentable. Aquest proces serveix per a vins blancs, rosats, negres, i dolços.
Hi ha diferents mètodes de elaboració, podem obtenir diferents tipus de vins com per exemple: Jerez i Oporto.

1.3Graduacions

La gran majoria d'ampolles de vi tenen entre 10 i 14 graus. La graduació del vi varia entre un 7 i 16% de volum, i els vins dolços tenen entre un 15 i 22% de volum per ampolla.

1.4Prohibicions


A Califòrnia a l’any 1919 van prohibir la manifactura, venda o transport d’intoxicació licorera a l’inici de la primera guerra mundial. A través d’una llacuna jurídica que permetia que casa any es pogues fabricar 200 galons de sidra no alcohòlica i sucs de fruita.

1.5Triologia Mediterrània

La triologia Mediterrania està formada per pa,oli, i vi. Ser menjador de pa era sinónim d'home. Aquests elements continuen en el cristianisme, on el pa i el vi eren fonamentals.


INFORMACIÓ DE LES PÂGINES SEGÜENTS:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Tipus_de_vi , http://ca.wikipedia.org/wiki/Vi#Tipus_de_vins

http://www.delbuencomer.com.ar/index_archivos/vino.htm

http://www.delbuencomer.com.ar/index_archivos/vino.htm

http://ca.encydia.com/es/Hist%C3%B2ria_del_vi_de_Calif%C3%B2rnia#Prohibici.C3.B3

http://www.crae.com/productesterra/DietaMediterrania.htm


Dionisos



Dionisos, a la mitologia grega, és el Déu del vi, que inspira la bogeria i l’èxtasi. Fill de Zeus que va ensenyar als homes a cultivar la vinya i fabricar el vi.




Informació extreta de: http://enciclopedia.us.es/index.php/Dioniso

Celler de Sarral

Aquí tenim el celler de Sarral. El va construir el mateix arquitecte que va fer el celler de l'Espluga de Francolí i altres edificis coneguts.
La web d'on l'he extret a estat el flickr: http://www.flickr.com/photos/kiolosa/2321482539/

Vinya de la vall de Curicó, Xile




Aquí os deixo una fotografia de les vinyes que hi ha a la vall de Curicó, a Xile. És una de les zones vinícoles que hi ha a Xile.
Aquí us deixo la pàgina web d'on he extret la fotografia: http://www.fotothing.com/lookchile/photo/9414c53f645d80e0be0fd372cf2ad7be/

divendres, 25 de febrer del 2011

Vinyes de Bordeus


El cultiu de la vinya i l'enologia són tot un art a Bordeus (França).
Encara sorprèn l'exquisit cura amb què tracten les plantes i la terra durant tot el procés.
Una de les marques més reconegudes de la zona del Pomerol és Petrus.
Si voleu saber més de les vinyes de Bordeus aqui teniu la pàgina on he agafat l'informacio i imatge:http://www.3viajesaldia.com/vinas-de-pomerol-en-burdeos/

La vinya pintada


Aqui tenim un imateg de la vinya pintada de Vilafranca.
Es tracta de la primera vinya pintada artísticament del món, escenari de terra, fusta i pigments, que es converteix en un extens jardí de colors vius i tons alegres que es va transformant
durant l'any amb l'espectacle propi de la naturalesa.





dilluns, 21 de febrer del 2011


La verema comença al septembre. Tallem el raïm amb podadores o tisores i els introduïm dins de cistelles o caixes per evitar que es facin malbé. Una vegada recollit els raïm el transportem a les tines, lloc on abans es trepitjava sobre unes fustes per premsar-lo i on ara es premsa amb unes premsadores. Quan premsem el raïm obtenim el most que és un suc molt dolç. Aquest most es posa en la tina i, quan passen els dies, el sucre es converteix en alcohol, aquest procés s'anomena fermentació. Una vegada fermentat, el vi s'aboca a les botes de fusta de roure o castanyer del celler on reposarà el temps que faci falta, el període anomenat criança.

Vinyes a la primavera

A l'imatge veiem un camp de vinyes a Sant Sadurní d'Anoia amb el nuvols en un cel de primavera.
He trobat la fotografía a la pàgina següent: http://vinsivinyesbloc.blogspot.com/2010/09/vinyes-del-penedes.html.
Es coneguda com la capital de cava per les més de vuitanta empreses elaborades que hi ha a la vila, la visita a les caves és el gran atractiu de Sant Sadurní.
Podeu trobar més informació i fotografias a la pàgina següent: http://www.turismesantsadurni.com/lescaves.php


dilluns, 7 de febrer del 2011

Baco

Aquesta escultura representa a Baco, el Déu del vi per als romans

Celler modernista


Aquí tenim el celler modernista de l'Espluga de Francolí