1.1Tipus de vi
Els diferents tipus de vins es poden classificar segons:
El seu color:
-Vi blanc: de color daurat o ambre, és un vi elaborat per fermentació del most sense pellofa.
-Vi rosat: és un vi de color rosa o vermell clar elaborat per fermentació de raïms negres i només parcialment amb la seva pellofa.
-Vi gris o blanc de negres: és un vi rosat elaborat com un vi blanc amb raïms negres.
-Vi negre o roig: és un vi vermellós elaborat per fermentació del most amb la pellofa i les llavors.
-Vi verd: és un vi blanc elaborat amb raïms encara un punt verds, poc madurats, i que presenta un gust àcid.
-Vi groc: és un vi blanc típic de la Borgonya amb un gust «groc» degut a l'oxidació.
El contingut de gas carbònic:
-Vi tranquil: és un vi sense presència de gas carbònic. De forma genèrica s'anomena vi a tots els vins tranquils.
-Vi d'agulla: és un vi jove amb gas carbònic a una pressió de 2 a 3 atmosferes.
-Vi de perla: té una pressió de gas carbònic lleugerament superior a la d'un vi d'agulla.
-Vi escumós: és un vi que conté gas carbònic a una pressió d'entre 3 i 5 atm.
-Vi gasificat: és un vi escumós en què el gas carbònic hi és afegit a pressió en una bóta hermètica.
-Cava: és un vi escumós que obté el gas carbònic en una segona fermentació produïda en repòs en una cava.
-Vi axampanyat: és un vi de característiques similar a les del xampany.
L’envelliment:
-Vi jove: és un vi que té com a màxim 6 mesos d'envelliment.
-Vi de criança: és un vi envellit com a mínim 6 mesos en ampolla i 18 mesos en bóta.
-Vi de reserva: és un vi envellit entre 6 i 12 mesos en ampolla i entre 18 i 24 en bóta.
-Vi gran reserva: és un vi envellit entre 6 i 24 mesos en ampolla i entre 36 i 42 mesos en bóta.
La quantitat de sugre:
-Vi sec: amb un contingut de sucre inferior a 4 g/l, elaborat amb una fermentació -alcohòlica llarga.
-Vi semisec: amb un contingut en sucre residual entre 4 i 12 g/l.
-Vi semidolç: amb un contingut en sucre residual entre 12 i 45 g/l.
-Vi dolç: amb un contingut en sucre residual de més de 45 g/l, obtingut per aturada -fermentativa o per addició.
-Vi dolç natural: és un vi dolç elaborat amb most ric amb sucres i obtingut per aturada fermentativa.
El grau alcoholic:
-Vi generós: és un vi anyenc que té entre 14 i 23º obtingut per addició d'alcohol al most.
-Vi generós dolç, o mistela: és un vi semifermentat d'entre 13 i 18º que s'obté per afegiment d'alcohol al most provocant una aturada fermentativa i resultant de gust dolç.
-Vi de licor sec: és un vi de 15º com a mínim que ha modificar el color durant un envelliment prolongat.
-Vi ranci: és un vi generós sec envellit amb oxidació.
-Vi licorós: és un vi generós amb un contingut de sucres superior a 50 g/l.
El cupatge:
-Vi bàsic: és el vi que de major proporció en un cupatge.
-Vi de correcció: és el vi de qualitat afegit per a millorar un cupatge.
-Vi varietal: és un vi elaborat amb una sola varietat de raïm.
Els cànons:
-Vi jueu: és el vi elaborat segons els cànons jueus, amb un raïm que no suquegi, amb uns estris purificats i amb l'elaboració i l'envelliment del vi a càrrec d'un rabí.
-Vi de missa: és un vi negre elaborat segons els cànons catòlics per a la consagració eucarística. També el vi de missa, anomenat també vi blanc o vi bo.
Denominació protegida:
-Vi de taula: és un vi tranquil elaborat sense processos especials.
-Vi de la terra: és un vi de taula amb indicació geogràfica protegida.
-Vi amb denominació d'origen: és un vi amb indicació geogràfica protegida i amb una qualitat producte del terreny i de la tradició.
-Vi de qualitat produït en una regió determinada: és un vi amb denominació d'origen reconegut per la normativa europea.
1.2Diferents Elaboracions
Quan han recollit el raïm el premsen pels sucs rics en sucre fermentable. Aquest proces serveix per a vins blancs, rosats, negres, i dolços.
Hi ha diferents mètodes de elaboració, podem obtenir diferents tipus de vins com per exemple: Jerez i Oporto.
1.3Graduacions
La gran majoria d'ampolles de vi tenen entre 10 i 14 graus. La graduació del vi varia entre un 7 i 16% de volum, i els vins dolços tenen entre un 15 i 22% de volum per ampolla.
1.4Prohibicions
A Califòrnia a l’any 1919 van prohibir la manifactura, venda o transport d’intoxicació licorera a l’inici de la primera guerra mundial. A través d’una llacuna jurídica que permetia que casa any es pogues fabricar 200 galons de sidra no alcohòlica i sucs de fruita.
1.5Triologia Mediterrània
La triologia Mediterrania està formada per pa,oli, i vi. Ser menjador de pa era sinónim d'home. Aquests elements continuen en el cristianisme, on el pa i el vi eren fonamentals.
INFORMACIÓ DE LES PÂGINES SEGÜENTS:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Tipus_de_vi , http://ca.wikipedia.org/wiki/Vi#Tipus_de_vins
http://www.delbuencomer.com.ar/index_archivos/vino.htm
http://www.delbuencomer.com.ar/index_archivos/vino.htm
http://ca.encydia.com/es/Hist%C3%B2ria_del_vi_de_Calif%C3%B2rnia#Prohibici.C3.B3
http://www.crae.com/productesterra/DietaMediterrania.htm
